El Bicibús ha evolucionat d’experiments locals aïllats fins a convertir-se en un moviment global que transforma la manera com les famílies viuen les seues ciutats. Una tesi doctoral ha estudiat aquest fenomen a Barcelona, Saragossa i Lisboa per comprendre els seus efectes en l’ús de la bicicleta, els mecanismes que els fan possibles i els models de governança que els sostenen.
Per què funciona el Bicibús: els mecanismes del canvi
El Bicibús és efectiu perquè crea les condicions adequades perquè les famílies pedalin més sovint i amb més confiança. La recerca mostra que les persones que hi participen sovint tenen cinc vegades més probabilitats d’augmentar la seua freqüència ciclista, i que els infants que hi participen ocasionalment tenen tres vegades més probabilitats de pedalar de manera autònoma
Aquests efectes emergeixen a través de tres mecanismes interconnectats:
- Protecció: El Bicibús ofereix un espai segur perquè infants i adults desenvolupin habilitats. Pedalar en grup redueix l’exposició al trànsit, disminueix la tensió i permet practicar en entorns urbans reals.
- Visibilitat: La iniciativa mostra l’equipament i les habilitats necessàries per pedalar i crea referents comunitaris. Veure altres famílies en bicicleta normalitza la pràctica i demostra que és possible, i fins i tot divertit, moure’s per la ciutat en dues rodes.
- Cohesió social: El Bicibús reforça identitats vinculades a l’ús de la bicicleta i fomenta la participació a través d’amistats i vincles comunitaris. Aquests llaços sovint s’estenen més enllà de la ruta i inspiren noves activitats, col·laboracions i formes d’activisme ciclista, com la Kidical Mass o la Bike Bus Summit.
En conjunt, aquests mecanismes ajuden a explicar per què el Bicibús s’ha expandit fins a 431 rutes en 17 països, movent fins a 35.000 infants a la setmana.
La governança influeix a la sostenibilitat
No tots els Bicibús operen de la mateixa manera. La seua sostenibilitat a llarg termini depèn de com s’organitzen i de com es relacionen amb les institucions existents. La recerca identifica dues dimensions clau:
- Integració en xarxes preexistents: Els Bicibús que es connecten amb xarxes consolidades es beneficien d’accés a persones voluntàries, coneixement i audiències pre-existents. Aquestes relacions poden facilitar o limitar la participació. Dins d’aquestes xarxes, les escoles i el professorat, quan hi són presents, tenen un paper crucial en l’expansió i la legitimitat.
- Negociació del suport institucional: La governança implica equilibrar diferents formes d’organització:
- Professionalització: ajuda a sostenir i expandir la iniciativa, però pot reduir el sentiment de pertinença i l’agència social de les famílies.
- Autoorganització: empodera les participants, però està limitada pel temps i l’abast dels organitzadors, i pot generar esgotament a llarg termini.
- Models híbrids: combinen fortaleses d’ambdues aproximacions, aportant flexibilitat i resiliència.
Comprendre aquestes dinàmiques és essencial per dissenyar Bicibús que perdurin en el temps i arribin a totes les comunitats.
I ara què? Pròximes passes
- Reconèixer i finançar programes comunitaris
Les iniciatives periòdiques reforcen les relacions personals i els hàbits ciclistes dins les comunitats. Un suport estable permet els permetria subsistir en el temps sense perdre el caràcter de base. - Implementar programes integrals de formació ciclista
Les ciutats haurien de desenvolupar programes integrals que involucrin administracions, escoles, famílies i associacions ciclistes. El Bicibús pot actuar com a iniciativa engrescadora perquè tots els infants desenvolupin habilitats ciclistes. - Garantir espais segurs per aprendre a pedalar
Les persones que aprenen a anar en bici —infants i adultes— necessiten espais amplis, segurs i verds per practicar. Les ciutats han d’assegurar que aquests espais existeixen i són accessibles carregant una bicicleta.
Recerca futura
Cal estudiar com els diferents models de governança influeixen en els efectes del Bicibús sobre el l’ús de la bicicleta de les famílies. Un estudi longitudinal podria revelar com la participació en intervencions comunitàries modela les biografies de mobilitat al llarg del temps, incloent-hi les dinàmiques de gènere en l’adopció del ciclisme en edats primerenques.
Explora la recerca completa
