El dimarts passat es va reunir el grup de treball del pacte per la mobilitat per inaugurar la taula de la mobilitat escolar. Aquesta sessió es va centrar en destacar el BiciBús com una iniciativa que ha demostrat no ser anecdòtica i que requereix d’un espai formal on translladar les seves demandes. Amb 11 línies de 37 escoles, cada setmana els Bicibusos de Barcelona mouen aproximadament unes 700 persones. A més, la seva fama ha donat la volta al món, aconseguint replicar la iniciativa a països com Turquia, Àustria, els Estats Units o Escòcia.
L’objectiu del pacte per la mobilitat és posar a les persones al centre per aconseguir una mobilitat sostenible, saludable i segura. Dins d’una ciutat més humana, es va destacar la infància com a ciutadanes i ciutadans de ple dret per gaudir d’una ciutat la mobilitat de la qual sigui saludable i els doni autonomia. Els desplaçaments dels infants formen part de la mobilitat essencial i, per tant, formen la columna vertebral de l’estratègia del consistori, tal com va explicar Laia Bonet.
En un dels punts pràctics de la reunió es va acordar enllestir un protocol per augmentar la seguretat i millorar la coordinació entre els Bicibusos i la policia. No obstant, alguns punts propossats per aquest protocol pretenen regular tant la iniciativa, que més que facilitar-la i dotar-la de seguretat, semblen estar pensats per limitar-la.
Limitar l’edat dels infants que participen al BiciBús
El BiciBús sorgeix com una protesta i alhora com una solució a la perillositat vial. Les mares i pares que porten les seues criatures en bicicleta a l’escola veuen que la xarxa ciclista no els proporciona suficient seguretat i decidexen anar en grup per adreçar-ho. Els vehicles a motor van a una velocitat elevada i això els fa tenir una visió del carrer prou reduïda. Les persones que circulen en bicicleta en un gran grup són més visibles per als cotxes, motos i camions. D’aquesta manera, els infants circulen tranquil·lament protegits dins el grup de bicicletes.
En els mateixos fonaments del moviment BiciBús hi ha la vocació de que sigui una iniciativa a curt termini. L’objectiu és aconseguir que els carrers de Barcelona siguin tan segurs per pedalar que els infants puguin anar en bici a l’escola autònomament o en companyia de les seves famílies sense necessitat d’organitzar un BiciBús.
I el fet és que el Bicibús en si mateix no crea cap problema de seguretat ni interromp el trànsit. El BiciBús és trànsit. Són nenes i nens que van a l’escola. La inseguretat la creen els vehicles motoritzats, contaminants, pesats i perillosos que circulen constantment pels nostres carrers. Precisament allò que el pacte per la mobilitat se suposa que vol adreçar.
Els infants més petits suposen un problema de seguretat per al Bicibús que se soluciona limitant la seva presència? O és més bé que interrompen el fluix “normal” de cotxes? S’ha de limitar el BiciBús o s’ha de limitar l’hegemonia del trànsit ràpid, contaminant i pesant? Quan ens plantejem limitar l’edat, la tipología de vehicles o els itineraris del Bicibús no s’està posant en el centre la salut i la seguretat de la infància. Més bé, les propostes de l’ajuntament van en contra dels principis del Pacte per la mobilitat i mostren no entenen la problemàtica que va fer nàixer el BiciBús.
