L’ICTA-UAB i el BACC presenten els resultats de l’Espai de Coordinació contra el Robatori de Bicicletes, un procés col·laboratiu desenvolupat durant el 2025 per entendre millor el fenomen i identificar mesures concretes per donar-hi resposta.
Quan pensem en les barreres que dificulten l’ús quotidià de la bicicleta, acostumem a parlar d’infraestructura, seguretat viària o connectivitat de la xarxa ciclable. Però hi ha un factor sovint menys visible que té un impacte directe sobre els hàbits de mobilitat: el robatori de bicicletes.
El robatori no és només un problema de seguretat o de convivència urbana. Té implicacions molt més àmplies. Pot generar desconfiança, alterar hàbits de desplaçament i, en alguns casos, portar persones a abandonar la bicicleta i tornar a modes de transport menys sostenibles. La recerca desenvolupada els darrers anys apunta que aquest fenomen constitueix una barrera estructural per a la consolidació de la mobilitat ciclista.
Malgrat això, continua sent una problemàtica poc estudiada i poc integrada dins les polítiques públiques de mobilitat.
Un espai per coordinar actors diversos
Per donar resposta a aquesta situació, l’ICTA-UAB i el BACC van impulsar l’Espai de Coordinació contra el Robatori de Bicicletes, una iniciativa sorgida arran d’una preocupació compartida entre administracions, cossos policials, sector de la bicicleta, entitats i comunitat investigadora.
L’objectiu era construir una diagnosi compartida i avançar cap a una estratègia coordinada que combinés coneixement, prevenció i acció.
Entre setembre i novembre de 2025 es van organitzar quatre sessions de treball centrades en àmbits clau:
- dades i diagnosi
- sistemes de registre
- aparcaments segurs
- marc legal i coordinació institucional
El procés ha comptat amb la participació de l’Ajuntament de Barcelona, AMB, Generalitat de Catalunya, Mossos d’Esquadra, Guàrdia Urbana, Barcelona Regional, RedBici, AMBE, BACC i l’ICTA-UAB.
Més que una suma de visions sectorials, l’espai ha permès generar un llenguatge compartit i identificar prioritats comunes.
Què sabem avui sobre el robatori de bicicletes?
Una de les principals conclusions és que encara coneixem només una part del problema.
Les dades disponibles provenen principalment de denúncies policials, però diversos estudis i fonts complementàries indiquen que existeix una elevada infradenúncia. Moltes persones decideixen no denunciar per la percepció que la recuperació és poc probable, per desconeixement o per la complexitat del procés.
Aquesta situació genera un efecte doble:
- una part important dels robatoris no apareixen en les estadístiques;
- fins i tot dins els casos denunciats, sovint manquen dades clau per identificar o recuperar la bicicleta.
També s’ha constatat una elevada fragmentació dels sistemes actuals: registres diferents, bases de dades no interoperables i escassa connexió entre administracions i actors implicats.
A tot això s’hi afegeix un altre factor determinant: la manca d’aparcaments segurs i accessibles.
De la diagnosi a l’acció: sis línies prioritàries
A partir del treball conjunt, l’Espai de Coordinació ha identificat sis línies d’acció prioritàries:
1. Recollir dades de qualitat
Millorar protocols de denúncia, incorporar informació sobre percepció i impacte i construir sistemes més robustos per entendre la dimensió real del fenomen.
2. Avançar cap a un registre unificat
Desenvolupar un sistema interoperable que permeti connectar registres existents i facilitar la identificació i recuperació de bicicletes.
3. Integrar les plataformes de revenda
Explorar mecanismes de col·laboració amb plataformes digitals per dificultar la comercialització de bicicletes robades.
4. Desenvolupar una estratègia d’aparcaments segurs
Impulsar una xarxa més coherent i accessible d’aparcament segur, integrada amb el transport públic i adaptada a diferents usos.
5. Entendre què passa després del robatori
Proposar projectes pilot amb bicicletes equipades amb GPS per analitzar patrons, trajectes i possibles circuits de redistribució.
6. Comunicar i sensibilitzar
Promoure el registre, la denúncia i bones pràctiques mitjançant campanyes, materials divulgatius i accions de sensibilització.
Un punt de partida, no un punt final
La coordinació iniciada durant el 2025 ha permès generar una base compartida de coneixement i definir mesures concretes.
El repte ara és convertir aquestes propostes en pilots, eines permanents i polítiques públiques capaces de tenir impacte real.
Perquè reduir el robatori de bicicletes no consisteix només a recuperar bicicletes: també significa reduir barreres a la mobilitat sostenible, reforçar la confiança i facilitar que més persones puguin triar la bicicleta en el seu dia a dia.
Consulta l’informe complet: Una resposta coordinada al robatori de bicicletes a Barcelona: diagnosi, conclusions i línies d’acció
